Entrevista amb Peter Schössow, Premi Llibreter 2011 al Millor Àlbum Il·lustrat

L'alemany Peter Schössow ha estat el guanyador del Premi Llibreter 2011 en la categoria de Millor Àlbum Il·lustrat pel seu llibre El meu primer cotxe era vermell (Mi primer coche era rojo en castellà, les dues edicions a Editorial Juventud). El llibre, infantil, narra l'aventura d'un noi que rep un cotxe vell i rovellat, regal del seu avi. Aquest fet serà el motor que activi la imaginació del petit, que mirarà d'arreglar-lo, donar-li una mà de pintura i posar-se en marxa per fer un volt. Però abans de tot, haurà d'aprendre a conduir i saber què signifiquen els senyals de trànsit, a més de vigilar de no tenir cap accident.

Peter Schössow, ahir a l'Ateneu de Barcelona / Foto: M. Haro ©

"Que un llibre sigui llegit per persones de cultures diferents és el millor reconeixement que es pot rebre"

Manel Haro. Barcelona

D'on li va venir la idea d'escriure sobre un cotxe?

El meu editor em va preguntar per què estava jo tan encallat en un projecte i jo li vaig demanar que em suggerís un tema per fer un llibre per a nens. Ell només em va respondre "cotxe" i a partir d'aquí vaig començar a donar-hi voltes al tema, tot i que a mi no m'interessen gaire els cotxes. Llavors vaig adonar-me que a Alemanya era molt popular que els nens es fabriquessin el seu propi cotxe per jugar.

Però suposo que el cotxe en realitat és l'excusa per parlar d'altres coses, com el poder de la imaginació en els infants...

Sí, podríem dir que el cotxe és allò que vehicula el llibre, el desencadenant. A partir d'aquí hi ha una aventura i molta imaginació. La veritat és que vaig arribar a aquest concepte de cotxe rovellat que un nen vol transformar en alguna cosa millor buscant per eBay.

I va haver de comprar-ne un per escriure el llibre?

No, però perquè la meva parella no m'ho permetia...

Al llibre, podem veure una relació molt estreta entre nét i avi. Vostè tenia aquest tipus de relació amb el seu avi?

És cert que en el llibre això és una part important, però haig de dir que en el meu cas no va ser així. El meu pare, en canvi, si volia tenir una relació més estreta amb els seus néts, però jo no vaig tenir fills, així que tampoc va ser possible.

Només li interessa escriure per a nens o té llibres per adults?

Podríem dir que escric llibres infantils que busquen seduir també als adults.

Creu que darrerament ha crescut l'interès pels àlbums il·lustrats?

Jo crec que l'interès dels lectors és el mateix, però el que sí ha canviat és que els editors ara s'atreveixen més amb aquest tipus de llibres que fa vint anys. Abans només feia les il·lustracions dels llibres, però després vaig veure que si volia seguir publicant, també havia d'escriure els textos. Això és el que vaig fer.

I ara, Premi Llibreter...

Sí, quan un escriu ho fa pensant en la cultura d'un mateix, en la del propi país, i mai se m'acut que un llibre pugui ser traduït a una altre llengua, amb una cultura completament diferent. D'alguna manera demostra que hi ha temes que són universals. Aquest és un dels millors reconeixements que es poden rebre.

LES PORTADES




En castellà / En català

'Retrum 2: La nieve negra / Retrum 2: La neu negra', Francesc Miralles

Retrum 2: La nieve negra / Retrum 2: La neu negra
Francesc Miralles
Editorial La Galera / Estrella Polar
1ª edición, mayo de 2011
Género: Novela juvenil
320 págines
ISBN: 9788424636166 (cast.)
ISBN: 9788499324760 (cat.)

Después del éxito de la novela juvenil Retrum: Cuando estuvimos muertos (en catalán Retrum: Quan érem morts), Francesc Miralles publica la esperada segunda parte. Esta continuación se volvió prácticamente una obligación desde el momento en el que miles de lectores acabaron el primer libro y empezaron a solicitar al autor una nueva entrega con los Pálidos como protagonistas. De forma inesperada, Retrum se convirtió en un fenómeno de la literatura juvenil, creándose incluso una comunidad propia surgida en Internet.

Retrum 2 se desarrolla un año después de los trágicos acontecimientos que tuvieron lugar en el cementerio londinense de Highgate. Los Pálidos se reúnen de noche en los cementerios e intentan seguir con sus vidas y sus creencias a pesar de todo lo que les ha ocurrido. Cristian y Alexia viven su particular historia de amor, que siempre está marcada por las continuas desapariciones de ella sin ningún tipo de explicación. Por su parte, Robert y Lorena descubren que un grupo de jóvenes ha creado otra tribu urbana de aspecto gótico. Éstos practican una serie de rituales de lo más macabro y, por su vestimenta, pueden ser fácilmente confundidos con los Pálidos. Sin embargo, lo más sorprendente es que Alba, la pija despechada por su lío amoroso con Cristian, parece ser una de las líderes más peligrosas.

Retrum 2 sigue la fórmula que le hizo triunfar: aventuras sombrías de un grupo de adolescentes góticos, amoríos y tensión sexual entre ellos y una serie de misteriosos sucesos en los que se ven implicados. En esta ocasión, la trama tiene más acción y un ritmo más trepidante, además de una atmósfera mucho más lúgubre y siniestra. La novela, en cambio, flojea cuando los juegos de críos que encontrábamos en la primera parte se les van de las manos y se convierten en auténticos crímenes (algo que se empezaba a intuir al final de Retrum). De esta forma, la trama y algunos giros argumentales resultan demasiado macabros y exagerados, destacando por ejemplo la transformación de Alba. No se puede negar que Miralles sabe captar la atención del lector, pero puede que en esta ocasión cueste creer demasiado lo que el autor cuenta.

Patricia Tena

_____________________________________________________

A F I N I D A D E S

(Si te interesa este libro, quizá te interese este otro)



(Clicka sobre la portada para leer la reseña)

'La gramàtica de l’amor / La gramática del amor', Rocío Carmona

La gramàtica de l’amor / La gramática del amor
Rocío Carmona
Editorial La Galera
1ª edició, febrer de 2011
Gènere: Juvenil / Inspiracional
296 pgs. / 280 pgs.
ISBN: 9788424636821 (cat.)
ISBN: 9788424636708 (cast.)

Després del divorci dels seus pares, la Irene ingressa a un internat del sud d’Anglaterra. Allà pateix les primeres conseqüències del mal d’amor per culpa d’en Liam, el típic noi irressistible de la classe que resulta ser tan maco com maliciós. La protagonista, en un intent de còrrer i expulsar les seves preocupacions, marxa cap al penya-segat que hi ha al costat de l’escola. En Peter Hughes, el seu professor de llengua, la veu i, creient que la jove intenta suïcidar-se, l’atura espantat.

Sota l’aparença de càstig per haver marxat de l’internat sense permís però amb el veritable objectiu d’ajudar-la, el docent li diu a la Irene que haurà d’anar cada dimecres al seu despatx per aprendre “la gramàtica de l’amor”. Es tracta d’una assignatura feta a la seva mida que es basa en la lectura de grans clàssics de la literatura universal com Goethe o Jane Austen, dels quals la Irene haurà d’extreure les seves pròpies conclusions sobre l’amor i les experiències vitals.

Rocío Carmona va inspirar-se en la cançó The grammar of love del grup Nikosia, d’on ella és cantant, per debutar en el panorama literari. L’estil de l'autora m’ha recordat al del seu amic Francesc Miralles, ja que ambdós escriuen històries que podríem considerar inspiracionals; és a dir, sense ser llibres d’autoajuda, sí aconsegueixen que el lector es quedi sempre amb una bona sèrie de reflexions i consells. A més, els seus llibres estan plens d’informació sobre escriptors, pel·lícules, cançons i obres d’art, així que a l’acabar-los sentim una doble satisfacció: haver gaudit d’una bona novel·la i haver après.

A La gramàtica de l’amor (disponible en castellà i català, els dos a La Galera) són moltes les reflexions que en podem extreure, promogudes principalment per les set novel·les que ha de llegir la Irene per a aquesta peculiar assignatura: L’amant perillosa d’Haruki Murakami, Orgull i prejudici de Jane Austen, Carta d’una desconeguda de Stefan Zweig, Anna Karenina de Tolstoi, Werther de Goethe , Jane Eyre de Charlotte Brönte i El amor en los tiempos del cólera de Gabriel García Márquez. En aquest sentit, si hem de retreure alguna cosa al llibre és que obviament està ple de spoilers, tot i que Carmona creu que com són clàssics, la majoria dels lectors ja saben com acaben sense haver-los llegit.


La gramàtica de l’amor, que compta amb unes magnífiques il·lustracions de Meritxell Ribas, és una proposta interessant que ens convida a (re)descobrir grans novel·les de la literatura universal, a més d’intentar esbrinar i comprendre millor els mecanismes del cor i dels sentiments.

Patricia Tena

Dues novel·les sobre segones oportunitats s'emporten el Premi Barcanova

Santi Baró i Maria Espluga són els autors guardonats

Les trampes d'una xarxa de prostitució i el desig d'anar a l'escola, temes centrals en les obres guanyadores

Manel Haro. Barcelona (Text i foto ©)

Una novel·la sobre l'explotació sexual d'una noia romanesa que arriba a Barcelona amb el somni de convertir-se en model ha estat la guanyadora del Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil. La lluna de gel, de l'autor Santi Baró, està basada en fets reals i narra la història d'Ileana, una jove nascuda a Moldàvia que es enviada per la seva família a treballar a Bucarest, des d'on serà fitxada per una falsa agència de models que, en realitat, és una xarxa de prostitució que opera a nivell internacional.

"Aquesta és una obra 100% de ficció, però vaig trobar la idea llegint el diari, on apareixia la notícia d'una noia que havia fugit d'un club de carretera", explica Baró, que en aquell moment va començar a seguir el rastre de la jove i la va trobar en un centre d'acollida de Bucarest. Després d'entrevistar-la diverses vegades, l'autor explica en La lluna de gel una història inspirada en ella, però amb fets ficticis. "Al principi no vaig tenir accés a parlar amb la noia, perquè no estava permès, però quan es va assabentar que un escriptor català estava interessat en la seva vida per una novel·la, va demanar entrevistar-se amb mi", diu l'autor, que assegura que, tot i que està emmarcada en el gènere juvenil, és una història que també interessarà als adults pel registre com està escrita i perquè toca un tema molt present en la nostra societat.

La novel·la finalista, de gènere infantil, ha anat a parar a la il·lustradora Maria Espluga, que en la seva primera obra narrativa proposa el retrat d'una noia "una mica especial" que, amb 7 anys, va a l'escola per primera vegada i compleix així el seu somni més desitjat. L'Antònia Purpurina (nom del personatge, que dóna títol al llibre) es cria amb l'àvia, ja que la seva mare es dedica al teatre i mai pot estar amb ella. "La noia no està escolaritzada i passa tot el temps entre gent gran, el que provoca que el món d'una noia tan petita sigui un món d'àvies i no de nens", explica Espluga.

La novel·la, amb il·lustracions de la pròpia autora, està dividida en dues partes: la primera se centra en el món personal de l'Antònia i la segona en com es relaciona una vegada entra a l'escola. "M'agrada molt el simbolisme i per aquesta raó, l'obra està plena de metàfores i joc d'imatges que estimularan la imaginació dels més petits", puntualitza l'autora. Al premi han concorregut 47 obres, 30 en categoria infantil i 17 en juvenil.

LES PORTADES

'Mi camión de bomberos / El meu camió de bombers', Stephen T. Johnson

Mi camión de bomberos / El meu camió de bombers
Stephen T. Johnson
Editorial La Osa Menor / Estrella Polar
14 páginas / 1ª edición, 2010
A partir de 5 años
ISBN 9788492766291 (cast.) / ISBN 9788499322612 (cat.)

No hay nada como estimular la imaginación a través de un completo libro. "Mi camión de bomberos tiene que estar a punto por si surge una emergencia ¿me ayudas a tenerlo a punto?". Con esta invitación tan sugerente, los más pequeños se subirán al camión para descubrir, pieza a pieza, las entrañas del vehículo. Este pack incluye diez piezas extraíbles, cuatro anclajes con sus ruedas (giran de verdad, no son un simple dibujo), una pizarra, una radio interactiva y un walkie talkie, una luz de emergencia giratoria, una campana y una maza.

Se trata de un volumen compuesto por los doce puntos básicos que se necesitan para tener el camión de bomberos a pleno rendimiento. Todos ellos se presentan de forma dinámica gracias a las imágenes reales y a cada uno de los complementos que vienen integrados. Sin duda, esta es una oportunidad para conocer cómo es un camión de bomberos por dentro (¿qué niño no se ha sentido atraído alguna vez por estos vehículos?) y tomar contacto con una profesión tan importante como es la de apagar incendios.

Xavier Borrell

'Las aventuras de Sammy: Un viaje extraordinario', VV.AA.

Las aventuras de Sammy: Un viaje extraordinario
(El álbum de la película)

VV.AA.
Editorial Bruño
1ª edición, 2010
A partir de 3 años
48 páginas
ISBN 9788421685815

Sammy es una tortuguita californiana que acaba de salir del cascarón al mismo tiempo que Shelly, lo que las convertirá en amigas de inmediato. Sin embargo un día una gaviota se lleva a Shelly y nada se sabe de ella. Sammy no desistirá en su intento de encontrar a su amiga, aunque para ello tenga que enfrentarse a toda clase de peligros y aventuras.

En el camino conocerá a otra tortuga, Ray, con quien entablará amistad hasta que un día nuestro protagonista es salpicado por petróleo y posteriormente atrapado en una red de pesca. Con ello descubrirá que hay un animal en la tierra, pero fuera del mar que es el enemigo número uno por su codicia y poco respeto por la naturaleza, el hombre. Ese será solamente el primero de los peligros a los que tiene que enfrentarse, hasta entender que aún quedan humanos que le pueden ayudar.

Si hasta ahora habíamos visto en historias de animación (sobre todo de la factoría Disney) donde se intentaba sensibilizar a los más pequeños sobre el necesario respeto a los animales y a la naturaleza, en este libro (y en la película) el mensaje llega de forma más directo: por mucho que los animales luchen, no pueden hacer nada contra la terrible contaminación que los hombres provocamos en el medioambiente. En este álbum que edita Bruño, destacan las páginas en 3D sin necesidad de gafas, que son simplemente espectaculares. Los jóvenes lectores no se cansarán de disfrutar de las imágenes marinas y de unos atractivos personajes que conforman, en definitiva, una historia sensacional.

Xavier Borrell

'La bambina filosòfica: Anatomia d’un fracàs', Vanna Vinci

La bambina filosòfica: Anatomia d’un fracàs / La bambina filosófica: Anatomía de una ruina

Vanna Vinci
Estrella Polar / Booket
Trad. al català de Mercè Ubach
Trad. al castellà Sofía González Calvo
1ª edició, febrer de 2011
Gènere: Còmic
83 pàgines
ISBN: 978849267167 (cat)
ISBN: 978840809950 (cast)

“Quan sóc bona, ho sóc molt, però quan sóc dolenta, sóc millor”, aquesta dita de Mae West exemplifica a la perfecció el carácter de la Bambina Filosòfica. La protagonista del còmic és una nena petita que parla com una noia d’uns trenta anys i que entre els seus vicis es troben beure martinis i fumar mentre està al wc, a més de llegir a Kant per combatre l’insomni. El seu millor amic és el Folky (Lillo a la versió italiana), un mico de peluix que és el fan número 1 de Nietzsche.

D’altra banda, la Bambina té una peculiar relació amb la seva mare i la seva àvia i, a l’escola només compta amb una amiga: l’Angelicia, una nena dolça i naïf que serveix com a contrapunt de la protagonista. Un dia apareix a casa seva en Lino Truffino, un porquet que ve del poble i que, al veure que la familia pensa fer salxitxes amb ell, decideix confessar que sap parlar i que té sentiments. Finalment es queda a viure amb la Bambina i la seva mare i es converteix en un dels personatges més carismàtics del còmic, ja que a més de filosofar, també cuina, practica ioga, va a balls de saló i li encanta anar a comprar a Ikea. Rodejada d’aquests excèntrics personatges, com esperem que la Bambina sigui una nena corrent?

La dibuixant italiana Vanna Vinci (1964) treballa al món del còmic desde 1990. L’any 2004 va publicar a Itàlia el primer llibre de la Bambina Filosòfica, un personatge que va sortir per primer cop a la revista Mondo Naïf. Bastants anys després arriba aquest carismàtic personatge al nostre país, on la campanya de màrqueting ens la presenta com “la Mafalda del segle XXI”. Res més lluny de la realitat. La Bambina és un personatge divertit, culte i sarcàstic, però les seves peripècies pràcticament només fan somriure.

A les pàgines d’aquest còmic no trobarem a una nena que ens deixi bocabadats amb el seu enginy i la seva forma de veure i interpretar la vida. La Bambina ens fa passar una bona estona i ens diverteix amb algunes de les seves ocurrències (com quan li diu al pediatra que no començarà a caminar fins que algú li porti unes sabates de Gucci o el fet de no voler sortir del ventre de la seva mare fins que arribi un advocat d’ofici per garantir-li que tindrà una bona vida), però el resultat final no és tan bó ni original com per convertir-la en un icone per a totes les generacions, com sí ho és l’etern personatge de Quino.

Patricia Tena