L'alemany Peter Schössow ha estat el guanyador del Premi Llibreter 2011 en la categoria de Millor Àlbum Il·lustrat pel seu llibre El meu primer cotxe era vermell (Mi primer coche era rojo en castellà, les dues edicions a Editorial Juventud). El llibre, infantil, narra l'aventura d'un noi que rep un cotxe vell i rovellat, regal del seu avi. Aquest fet serà el motor que activi la imaginació del petit, que mirarà d'arreglar-lo, donar-li una mà de pintura i posar-se en marxa per fer un volt. Però abans de tot, haurà d'aprendre a conduir i saber què signifiquen els senyals de trànsit, a més de vigilar de no tenir cap accident.
Peter Schössow, ahir a l'Ateneu de Barcelona / Foto: M. Haro ©"Que un llibre sigui llegit per persones de cultures diferents és el millor reconeixement que es pot rebre"
Manel Haro. Barcelona
D'on li va venir la idea d'escriure sobre un cotxe?
El meu editor em va preguntar per què estava jo tan encallat en un projecte i jo li vaig demanar que em suggerís un tema per fer un llibre per a nens. Ell només em va respondre "cotxe" i a partir d'aquí vaig començar a donar-hi voltes al tema, tot i que a mi no m'interessen gaire els cotxes. Llavors vaig adonar-me que a Alemanya era molt popular que els nens es fabriquessin el seu propi cotxe per jugar.
Però suposo que el cotxe en realitat és l'excusa per parlar d'altres coses, com el poder de la imaginació en els infants...
Sí, podríem dir que el cotxe és allò que vehicula el llibre, el desencadenant. A partir d'aquí hi ha una aventura i molta imaginació. La veritat és que vaig arribar a aquest concepte de cotxe rovellat que un nen vol transformar en alguna cosa millor buscant per eBay.
I va haver de comprar-ne un per escriure el llibre?
No, però perquè la meva parella no m'ho permetia...
Al llibre, podem veure una relació molt estreta entre nét i avi. Vostè tenia aquest tipus de relació amb el seu avi?
És cert que en el llibre això és una part important, però haig de dir que en el meu cas no va ser així. El meu pare, en canvi, si volia tenir una relació més estreta amb els seus néts, però jo no vaig tenir fills, així que tampoc va ser possible.
Només li interessa escriure per a nens o té llibres per adults?
Podríem dir que escric llibres infantils que busquen seduir també als adults.
Creu que darrerament ha crescut l'interès pels àlbums il·lustrats?
Jo crec que l'interès dels lectors és el mateix, però el que sí ha canviat és que els editors ara s'atreveixen més amb aquest tipus de llibres que fa vint anys. Abans només feia les il·lustracions dels llibres, però després vaig veure que si volia seguir publicant, també havia d'escriure els textos. Això és el que vaig fer.
I ara, Premi Llibreter...
Sí, quan un escriu ho fa pensant en la cultura d'un mateix, en la del propi país, i mai se m'acut que un llibre pugui ser traduït a una altre llengua, amb una cultura completament diferent. D'alguna manera demostra que hi ha temes que són universals. Aquest és un dels millors reconeixements que es poden rebre.
El meu editor em va preguntar per què estava jo tan encallat en un projecte i jo li vaig demanar que em suggerís un tema per fer un llibre per a nens. Ell només em va respondre "cotxe" i a partir d'aquí vaig començar a donar-hi voltes al tema, tot i que a mi no m'interessen gaire els cotxes. Llavors vaig adonar-me que a Alemanya era molt popular que els nens es fabriquessin el seu propi cotxe per jugar.
Però suposo que el cotxe en realitat és l'excusa per parlar d'altres coses, com el poder de la imaginació en els infants...
Sí, podríem dir que el cotxe és allò que vehicula el llibre, el desencadenant. A partir d'aquí hi ha una aventura i molta imaginació. La veritat és que vaig arribar a aquest concepte de cotxe rovellat que un nen vol transformar en alguna cosa millor buscant per eBay.
I va haver de comprar-ne un per escriure el llibre?
No, però perquè la meva parella no m'ho permetia...
Al llibre, podem veure una relació molt estreta entre nét i avi. Vostè tenia aquest tipus de relació amb el seu avi?
És cert que en el llibre això és una part important, però haig de dir que en el meu cas no va ser així. El meu pare, en canvi, si volia tenir una relació més estreta amb els seus néts, però jo no vaig tenir fills, així que tampoc va ser possible.
Només li interessa escriure per a nens o té llibres per adults?
Podríem dir que escric llibres infantils que busquen seduir també als adults.
Creu que darrerament ha crescut l'interès pels àlbums il·lustrats?
Jo crec que l'interès dels lectors és el mateix, però el que sí ha canviat és que els editors ara s'atreveixen més amb aquest tipus de llibres que fa vint anys. Abans només feia les il·lustracions dels llibres, però després vaig veure que si volia seguir publicant, també havia d'escriure els textos. Això és el que vaig fer.
I ara, Premi Llibreter...
Sí, quan un escriu ho fa pensant en la cultura d'un mateix, en la del propi país, i mai se m'acut que un llibre pugui ser traduït a una altre llengua, amb una cultura completament diferent. D'alguna manera demostra que hi ha temes que són universals. Aquest és un dels millors reconeixements que es poden rebre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada