dijous, 17 de març del 2011

'La bèstia', Alex Flinn

La bèstia / La bestia
Alex Flinn
Editorial Versátil
1ª edició en català, març 2011
Trad. al català de Daniel Alea Rossell
Gènere: Juvenil / Fantàstica
256 pgs/ 269 pgs
ISBN: 9788492929177 (català)
ISBN: 9788493704292 (castellà)


Kyle Kingsbury és el típic ídol d’institut: guapíssim, atlètic, ric i atrevit. Amb aquesta carta de presentació, es fàcil comprendre que sempre vagi agafat del braç de la Barbie-reina-del-ball de torn i que, com ell, la seva bellesa sigui equiparable a la seva malícia. Però un dia, el jove decideix fer una broma de mal gust a una noia de la seva classe que resulta ser una bruixa, qui decideix castigar-lo per la seva manca de sentiments i pel seu egocentrisme. De sobte, el noi es transforma en una bèstia plena de pèls, amb urpes i ullals i l’encanteri només es trencarà quan una noia de bon cor s’enamori d’ell i li doni un petó. Probablement, en aquest punt molts lectors estaran pensant que aquesta història els hi és molt familiar, i no estaran errats. La bèstia és, ni més ni menys, que una versió juvenil i modernitzada del clàssic La bella i la bèstia. La mateixa història i el mateix missatge (ja sabeu, la bellesa es troba a l’interior) però ambientada en un institut nordamericà i explicada des del punt de vista d’ell.

El llibre compta amb alguns problemes que fan que l’interés de la història trontolli. El primer, i el més greu, és que per remarcar la modernitat de la història, Alex Flinn decideix incloure entre els capítols un parell de pàgines on es reprodueixen converses d’un xat on van éssers estranys a explicar les seves penes; és a dir, granotes que volen ser prínceps o sirenes que perden la seva veu a canvi d’unes cames. Aquestes intervencions no aporten res interessant (personalment fins i tot he sentit vergonya aliena) i trenquen el ritme de la història totalment.

L’altre problema és que, si bé a la versió de Disney ens creiem tot el que ens explicaven, aquí costa més fer-ho. Per exemple, si la idea és modernitzar el clàssic, hauria estat una bona opció evitar les urpes i els pèls i fer que el protagonista senzillament fos molt lleig. També em costa creure que al 2011, una noia de setze anys assumeixi amb tanta facilitat convertir-se en la captiva d’un monstre i que de seguida es facin amics i que, fins i tot, comenci a trobar-lo encantador. Tot i així, la novel·la es llegeix d’una volada i resulta entretinguda, encara que probablement li falta una mica d’acció, ja que aquí no trobem un antagonista com Gascón.

Aquest mes s’estrena als EE.UU. la seva adaptació cinematogràfica, que estarà protagonitzada per Vanessa Hudgens (High School Musical) i Alex Pettyfer (Cazadores de sombras), dos ídols adolescents que són garantia d’èxit de taquilla entre el jovent. De moment, The New York Times, ja situa aquesta obra entre els més venuts de literatura juvenil als Estats Units.

Patricia Tena

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada